Comencen les negociacions del conveni general de comerç entre PIMEComerç i els sindicats UGT i CCOO. @PimecComerc

El divendres 16 de febrer, es va celebrar la primera reunió de la comissió negociadora del Xè conveni col·lectiu de referència per als subsectors de comerç que no tenen conveni propi.

La comissió es va constituir el passat 23 de gener, i en formen part PIMEComerç -que negocia per la part empresarial-, la Federació de Serveis de CCOO i la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum de la UGT de Catalunya (FeSMC-UGT) -amdós sindicats en representació de la part social.

El conveni que resulti de les negociacions haurà de donar cobertura a les relacions laborals de diferents segments del sector comerç que no tenen conveni propi.

A la negociació hi participen també diversos socis col·lectius de PIMEComerç que poden acollir-se al nou conveni. Al moment de seure junts a la taula de negociació, tant els sindicats com PIMEComerç s’han reconegut mútuament la representativitat i legitimitat per a la negociació d’aquest conveni, que haurà d’actualitzar les relacions laborals, tenint en compte l’actual moment social i econòmic.

Preguntes i respostes d’interès empresarial davant l’actual situació política. @PimecComerc @UBEsplugues #Esplugues


[PIMEC] L’actual situació d’inestabilitat i incertesa política ha generat alguns dubtes a la societat en general i, per tant, també en el teixit empresarial. És per això que des de PIMEC hem recollit les preguntes més freqüents que les persones empresàries i autònomes han fet durant les darreres setmanes i les hem agrupat per donar-hi resposta. Aquest document serà actualitzat puntualment d’acord amb l’evolució dels esdeveniments.

Des de l’entitat seguim treballant a fons per conèixer amb detall com està afectant l’actual situació política l’economia i les empreses. En aquest sentit, hem posat en marxa una enquesta entre els nostres associats per poder donar una millor resposta a les seves necessitats. Els resultats de l’enquesta seran presentats en els propers dies.

Hem de patir pels nostres estalvis i l’estabilitat dels bancs?

Catalunya segueix formant part de la zona Euro i les entitats financeres que hi operen estan sotmeses a la supervisió del Banc d’Espanya i del Banc Central Europeu (BCE). Estan, per tant, plenament en vigor les mesures de protecció als estalviadors del Fons de Garantia de Dipòsits i del Mecanisme Únic de Resolució del BCE.No hi ha cap risc d’inestabilitat financera ni bancària al país. PIMEC recomana doncs a les empreses i als autònoms mantenir la calma i la serenor i seguir amb la normalitat de les seves operacions bancàries.

Per què s’han traslladat algunes empreses fora de Catalunya? 

Al marge de la particular fiscalitat que tenim a Catalunya, els trasllats de seus socials d’empreses catalanes produïts les darreres setmanes s’han concentrat principalment en alguns dels següents supòsits:

Banca i finances: sector molt sensible als rumors i el pànic, que ha optat per atorgar la màxima confiança als seus dipositants mitjançant el trasllat a indrets fora de Catalunya que quedaven, sense cap dubte possible, dins l’òrbita del Banc Central Europeu (BCE).

Empreses cotitzades a Borsa: algunes empreses catalanes cotitzades al volàtil Mercat Alternatiu Borsari (MAB) s’han vist afectades per moviments especulatius o bé per pressions dels seus inversors de referència per fer el trasllat de seu social

Empreses en sectors regulats pel Govern central: algunes empreses en sectors altament regulats pel Govern central com les infraestructures i l’energia, que ha prioritzat la proximitat al regulador espanyol.

Llevat d’aquests casos, entenem que no té cap altra justificació el trasllat de la seu social de l’empresa fora de Catalunya davant l’actual situació política i jurídica.

Quin efecte tindran aquests trasllats de seus socials?

Els trasllats de seus socials no tenen cap efecte immediat sobre les respectives seus operatives, que segueixen de moment a Catalunya. El trasllat de treballadors, per exemple, està subjecte al que estableix l’article 40 de l’Estatut dels Treballadors sobre Mobilitat Geogràfica i s’ha de pactar entre els agents socials.

El trasllat de seus socials és un procés legal que no hauria d’afectar el teixit de proveïdors i col·laboradors catalans que han tingut i tenen les empreses ja traslladades.

A efectes tributaris, el canvi de seu social a fora de Catalunya no produeix cap efecte sobre l’impost sobre Societats ni sobre l’IVA, ja que es tracta de tributs que recapta l’Estat en la mateixa intensitat arreu del territori. Donat que la tributació per l’IAE depèn del municipi on es localitzi el domicili fiscal i, si és el cas, altres locals o oficines de la societat, el canvi de seu social implicarà revisar la tributació per a aquest impost.

S’ha de tenir en compte que la seu social coincideix amb el domicili fiscal sempre que la societat hi localitzi la gestió administrativa i direcció dels negocis. Si la seu social es localitza fora de Catalunya però la gestió administrativa i direcció dels negocis es fa des de Catalunya, el domicili fiscal s’entén situat en aquest territori.

PIMEC recorda que Catalunya disposa de 483.320 empreses, de les quals només 834 són considerades “grans” segons la definició de la Comissió Europea (més de 249 treballadors). El 60% del valor afegit i el 70% de l’ocupació de Catalunya són aportats per les pimes.

Com puc fer front a un possible boicot comercial?

PIMEC recomana actuar amb serenor davant l’anul·lació o amenaça d’anul·lació de comandes per part de clients d’arreu de l’Estat. Presentem una carta model per enviar als clients davant aquests casos.

Cal tenir present que, atesa la globalització de les economies modernes, un possible boicot comercial a empreses catalanes afectaria amb molta probabilitat moltes proveïdores d’arreu de l’Estat.

En aquest sentit, per cada 10 euros de venda catalana a la resta d’Espanya, se’n compren 4 euros en productes i serveis intermedis de proveïdors d’arreu de l’Estat, segons les darreres Taules Input/Output disponibles.

D’altra banda, l’empresa catalana també hauria de revisar els contractes i condicions de subministrament pactats amb el client, tenint en compte els pagaments a compte, l’estat de les comandes, etc.

Com pot afectar l’actual situació política les meves exportacions?

Catalunya és membre de la Unió Duanera Europea, de la Zona Euro i de l’Espai Econòmic Europeu.

Per tant, els productes fabricats i els serveis prestats des de Catalunya continuen gaudint d’accés lliure d’aranzels i d’altres barreres comercials a la Unió Europea, en funció de les regles d’origen vigents en cada cas.

Qualsevol procés de modificació de l’encaix de Catalunya amb el conjunt d’Espanya i la Unió Europea és del tot previsible que es produiria com a resultat d’una llarga negociació, com s’està veient en el cas del Brexit, en què caldria sempre garantir la màxima seguretat jurídica als empresaris

A qui hauré de pagar els impostos?

No hi ha cap canvi en la legalitat vigent, i això afecta també l’àmbit fiscal. Per tant, les empreses hauran de seguir pagant els impostos i tributs a les administracions que fins ara se n’han fet càrrec, ja sigui l’Agència de Tributs de Catalunya (ATC) o l’Agència Estatal Tributària (AEAT).

La pròpia Agència de Tributs de Catalunya ha aclarit qualsevol dubte jurídic en aquest sentit en un comunicat del 16 d’octubre, que es pot consultar al web.

Per tant, tant l’IVA com l’IRPF i l’impost de societats se seguiran satisfent a l’AEAT en els terminis i condicions que estableixin la Llei General Tributària i els respectius cossos normatius de cada impost.

Com m’afecta la intervenció de les finances de la Generalitat?

Amb l’Ordre HFP/878/2017, de 15 de setembre, i l’Ordre HFP/886/2017, de 20 de setembre, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública de l’Estat ha intervingut la gestió econòmica de la Generalitat de Catalunya.

Des d’aquell moment, les factures dels proveïdors de la Generalitat són pagades directament per l’Estat i subjectes a una verificació prèvia per part de la Intervenció General, fet que podria incidir sobre el termini efectiu de cobrament dels proveïdors.

Per altra banda, la intervenció financera de la Generalitat bloqueja també la disponibilitat d’un seguit de partides pressupostàries, respecte de les quals no s’hagi acordat formalment un compromís de despesa.

PIMEC vetllarà perquè la intervenció de les finances catalanes no comporti terminis més llargs de cobraments dels proveïdors de la Generalitat, ja que podríem entrar en una espiral d’incompliment d’obligacions de pagament. En aquest sentit, l’entitat continuarà treballant perquè la situació es reverteixi al més aviat possible.

Com he d’actuar davant les mobilitzacions socials?

Al llarg del procés polític que viu Catalunya s’han convocat i desconvocat diferents vagues generals per part d’alguns sindicats minoritaris. PIMEC, com a agent social més representatiu de Catalunya rep informació puntual sobre aquestes convocatòries. Ara per ara, no hi ha cap vaga que no hagi estat desconvocada.

PIMEC considera que la vaga no és la fórmula adient per canalitzar la mobilització social a Catalunya, ja que el seu origen no és un conflicte laboral, és a dir, entre empresa i treballador, sinó polític.

És per això que des de la Taula per la Democràcia, de la qual PIMEC forma part juntament amb altres agents socials, vetllem perquè les mobilitzacions no es canalitzin a través de vagues generals i, per això, s’han proposat “aturades” per diferents fets concrets, una figura no recollida a la normativa laboral i que les empreses poden secundar o no lliurement.

No existeixen, per tant, consignes per part de la patronal ni tampoc regles ni protocols establerts sobre el pagament o recuperació de les hores o jornades laborals perdudes durant les “aturades”, de manera que hauran de ser acordats per les parts. PIMEC apel·la doncs a l’entesa entre empresari i treballadors i es posa a la seva disposició per aconsellar al respecte.

Així mateix, des de l’entitat, sempre partidària d’una solució política al conflicte institucional entre Catalunya i Espanya, seguirem apostant pel diàleg i la mediació a través de la Comissió independent per a la mediació, el diàleg i la conciliació, així com ajudant els nostres socis a resoldre els dubtes i problemàtiques que sorgeixin en aquest moment complex de la nostra història.
Per a més informació, us podeu adreçar al correu electrònic especial: consultes@pimec.org

El Parlament aprova una nova Llei del Comerç favorable a la Reforma Horària

El Parlament aprova uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària 

El Parlament ha aprovat aquesta setmana uns nous horaris comercials favorables a la Reforma Horària. Entre d’altres mesures, la llei estableix que durant 8 mesos l’any, d’octubre a maig, els comerços tancaran una hora abans. Amb la nova Llei de comerç, serveis i fires l’horari comercial passa de les 22h a les 21h a l’hivern, el que suposa un primer pas cap a la conciliació horària.
La nova llei diferencia entre hivern i estiu, ja que no es podrà obrir entre les 21:00 i les 6:00 hores d’octubre a maig, i entre les 22:00 i les 7:00 de juny a setembre. Pel que fa als horaris comercials, dona llibertat d’horaris però amplia el nombre màxim d’hores que pot obrir un establiment comercial de 72 a 75 hores setmanals.

El Comerç al Pacte per a la Reforma Horària

El passat 17 de juliol es va signar el Pacte per a la Reforma Horària, que incorpora el següent compromís en l’àmbit del comerç: 

El teixit comercial i les diverses organitzacions que representen el consum projecten impulsar la reforma horària partint de la promoció d’una nova franja majoritària de consum que permeti un canvi de tendència en els hàbits de consum. Aquesta proposta s’emmarca en la idea d’equilibri entre la llibertat i l’autosuficiència de la ciutadania en les seves relacions de consum i el respecte de les persones treballadores en el món del comerç. Per la naturalesa del comerç, aquest s’adaptarà a les mesures d’acceleració quan el sector i la resta d’àmbits li ho permetin i en garanteixin la viabilitat i estabilitat.

Pel que fa les propostes del Pacte per a la Reforma Horària i l’Objectiu 2025, s’aposta per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a les 19.30 hores, tan aviat com s’hagin assolit canvis en l’estructura

de la jornada laboral de la majoria de la societat que propiciïn impulsar un canvi en els seus hàbits de compra.

A més, s’aposta pel foment d’un horari de compra responsable a partir de la modificació dels hàbits de consum de la ciutadania i de l’oferta per part dels comerços, adaptant-se a les noves necessitats i formes de compra.

El President Iban Salvador trasllada al nou President Provincial del PP Daniel Serrano la preocupació del comerç i la restauració per les recents traves llegislatives aparegudes.

Iban Salvador exposa davant del nou President Provincial de Barcelona pel Partit Popular les deficultats que afronta el comerç quan les noves ordenances poden dificultar la rendabilitat dels comerços.

Ambós Pesidents comparteixen a funció social que en l’actualitat aporta el comerç de proximitat. Sobre la taula queda voler obrir linies de treball per tal que la sensibilitat del comerç arribi a l’alt àmbit llegislatiu. La seguretat ciutadana ha estat present en la conversa, tal com ja vam taslladar a Xavier Garcia Albiol.

Resposta a les preguntes sobre les begudes ensucrades. @UBEsplugues @PimecComerc


Benvolguts/des,

Donat el fet que l’Impost sobre Begudes Ensucrades (IBEE) ja ha entrat en vigor des del dia 1 de maig, considero oportú fer-vos arribar el llistat de preguntes més freqüents que l’Agència Tributària Catalana ens ha fet arribar.

1- COM S’HA DE REPERCUTIR L’IBEE?
Segons l’Agència Tributària de Catalunya l’impost l’ha de repercutir el CONTRIBUENT final. És a dir, la persona jurídica o física que proporciona la beguda al consumidor final. (Per tant el comerciant).

* Què vol dir que ha de repercutir l’IBEE?

Significa que el cost de l’impost anirà integrat amb el cost total del producte, sense que sigui necessari que s’expliciti de forma expressa en el tiquet de compra.

2- QUI ÉS EL SUBJECTE PASSIU I L’OBLIGAT A SATISFER LA QUOTA TRIBUTÀRIA MITJANÇANT AUTOLIQUIDACIÓ DAVANT DE L’ATC?

En l’IBEE, actua com a subjecte passiu en cadascun dels casos següents: 

– el SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT, quan aquest substitut és resident a l’Estat espanyol. 

– el CONTRIBUENT, quan el substitut és no resident a l’Estat espanyol 

– el CONTRIBUENT, quan contribuent i substitut són la mateixa persona, és a dir que ell mateix és qui fa la distribució als seus punts de venda.

Per tant, i per posar un exemple, en el cas d’un petit comerç qui haurà de satisfer aquest impost i autoliquidar-lo serà el seu proveïdor (posem per cas Coca-Cola España) , que seria el que la Llei entén com a SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT. Seguint amb l’exemple, Coca-Cola España a partir d’ara li cobrarà un preu superior per beguda (les que estiguin ensucrades) ja que estarà repercutint l’impost al comerciant. Per últim (i conseqüentment), el comerciant, a partir d’ara vendrà les coca-coles ensucrades més cares perquè estarà repercutint el cost al consumidor final, tancant així la cadena.

Tot i això, quan el SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT no sigui resident a l’Estat espanyol i per tant tingui la seu social fora (posem per cas una marca de begudes amb seu a Itàlia), serà doncs el comerciant que les vengués qui hauria de satisfer,autoliquidar i repercutir l’impost. 

(Quan SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT i CONTRIBUENT siguin la mateixa persona -això passarà sobretot amb grans superfícies comercials- per exemple que Mercadona faci una beguda ensucrada amb alguna de les seves marques blanques, doncs en serà responsable la matriu d’autoliquidar l’impost).

3- COM ES POT DEMOSTRAR DAVANT D’UNA INSPECCIÓ SI HE PAGAT L’IBEE?

El comerciant, davant d’una eventual inspecció de l’ATC, podrà demostrar que ha pagat aquest impost presentant la factura de compra del seu proveïdor/distribuïdor, ja que el SUBSTITUT DEL CONTRIBUENT l’ha d’incorporar en la factura corresponent sota el concepte “IBEE” o “impost sobre begudes ensucrades envasades”. De conformitat amb la Llei de l’IVA (art. 78 de la Llei 37/1992). L’IBEE ha de formar part de la base imposable de l’IVA.

Salutacions,

PIMECOMERÇ ES MOSTRA DISCONFORME AMB L’APROVACIÓ DE LA PNL SOBRE LA DESPENALITZACIÓ DEL TOP MANTA. @UBEsplugues #esplugues @PimecComerc


El resultat de la votació va ser de 20 vots a favor (Podemos, PSOE, ERC, PNV, Compromís i PDeCat) i 17 en contra de la mesura (PP i C’s).
Barcelona, 11 d’abril de 2017.- PIMEComerç, davant l’aprovació a la Comissió de Justícia del Congrés de Diputats de la Proposició no de Llei (PNL) sobre “la despenalització de la venda ambulant”, posa de manifest la seva indignació per la incoherència que han mostrat els grups polítics que han votat favorablement la proposta presentada per Podemos. En aquest sentit, PIMEComerç s’oposa frontalment a aquesta Proposició, i recorda que la despenalització pretesa és contrària al posicionament que mantenen a Catalunya els grups polítics que hi han votat a favor a Madrid.

D’altra banda, el contingut de la pròpia proposició té conseqüències molt negatives per al sector comercial, ja que confon “venda ambulant” amb “venda il·legal”, quan el problema a solucionar és el control de les màfies organitzades que subministren el material que després és revenut als carrers. A més, si es materialitza aquesta proposta, la venda ambulant il·legal passaria de ser un delicte a ser tan sols una falta, cosa que generaria un efecte crida d’aquesta activitat tan perjudicial per al sector del comerç de proximitat.

Per últim, volem mostrar el nostre suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com als Mossos d’Esquadra, per fer complir la normativa vigent, ja que en aquest text se’ls culpabilitza injustament de cometre tortura i vulnerar drets humans.

El president de PIMEComerç, Àlex Goñi, manifesta que “davant la possibilitat que la PNL tiri endavant, amb les mantenen a Catalunya els grups polítics que hi han votat a favor a Madrid.

D’altra banda, el contingut de la pròpia proposició té conseqüències molt negatives per al sector comercial, ja que confon “venda ambulant” amb “venda il·legal”, quan el problema a solucionar és el control de les màfies organitzades que subministren el material que després és revenut als carrers. A més, si es materialitza aquesta proposta, la venda ambulant il·legal passaria de ser un delicte a ser tan sols una falta, cosa que generaria un efecte crida d’aquesta activitat tan perjudicial per al sector del comerç de proximitat. 

Per últim, volem mostrar el nostre suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, així com als Mossos d’Esquadra, per fer complir la normativa vigent, ja que en aquest text se’ls culpabilitza injustament de cometre tortura i vulnerar drets humans. 

El president de PIMEComerç, Àlex Goñi, manifesta que “davant la possibilitat que la PNL tiri endavant, amb les greus repercussions que això tindria, PIMEComerç està estudiant diferents actuacions tendents a aconseguir que no s’aprovi, buscant la interlocució tant amb els grups polítics impulsors, com amb el Ministeri de Justícia com amb altres patronals de l’àmbit de l’Estat espanyol”.