Els passats 18, 19 i 20 de novembre PIMEC va celebrar el II Congrés Dona i Empresa per tractar sobre tres reptes als quals hem de fer front com a societat: la digitalització, el teletreball i la corresponsabilitat.

La presència d’il·lustríssimes persones ponents va enriquir el coneixement dels més de 500 participants al congrés. Aquest article vol ser un reconeixement a la bona feina feta i una crida a la mobilització en els tres camps.


DIGITALITZACIÓ

La digitalització ha implicat i implicarà molts canvis. La tecnologia és el nou elevador econòmic i social, a més d’un sector clau ple d’oportunitats laborals. Es tracta d’un bon repte per a les dones que arrosseguen una bretxa digital de gènere de 30 punts generada per diversos aspectes socioculturals, resultat d’estereotips i rols de gènere.

Però alhora és una oportunitat. El 90% de les ocupacions futures requeriran competències digitals.

La transformació digital és més que una qüestió de tecnologia, implica un canvi organitzacional i una transformació en les formes de treballar que demana capacitat d’adaptació i un lideratge cooperatiu, dues habilitats en què les dones no pateixen dèficits.

És també una oportunitat per a les dones al capdavant de PIMES i per a l’empresària autònoma. La inversió en digitalització en pocs casos suposa grans imports econòmics, tot i que són rellevants i calen ajuts adequats per a poder assumir-los, però sí que requereix acompanyament i assessorament.

Quines propostes plantegem fruit del Congrés?

  • Crear programes per a capacitar i recapacitar les dones en coneixements i habilitats tecnològiques.
  • Donar ajuts en condicions preferents per a la digitalització de PIMES creades per dones i finançar programes de mentoriaper acompanyar-les en el seu procés de digitalització.
  • Establir criteris de discriminació positiva, com beques per a estudiants dones que optin per carreres tecnològiques.
  • Dissenyar i desenvolupar un Pla Estratègic per a la Digitalització en femení.

TELETREBALL

El govern espanyol ha aprovat, mitjançant el Reial Decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, la Llei que regula el teletreball a l’empresa privada.

La Llei cobreix les persones treballadores que facin a distància almenys el 30% de la seva jornada, estableix els drets a la dotació i al manteniment per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat i el dret a la desconnexió. Però malauradament les dones no sempre gaudeixen en igualtat d’oportunitats la implementació real d’aquests drets.

A la nostra societat el pes de la llar i de l’atenció a la família recau majoritàriament en les dones. Les dones que han treballat en remot durant la pandèmia han tingut un 20% més de fatiga mental i un 16% més d’estrès que els homes, com a resultat de la seva major dedicació a la família.

Cal superar les ombres de la llei i evitar la vulneració de drets de les dones. El teletreball no pot esdevenir una falsa solució per a la conciliació, que el que faci sigui reforçar la divisió del treball per sexes i rols de gènere.

La perspectiva de gènere és també necessària per a contrarestar la invisibilitat que pot comportar treballar des de casa i les conseqüències que això té després en termes de promoció professional, retribucions i increment de la bretxa salarial al llarg de la vida.

Les mesures de transparència salarial i els plans d’igualtat poden contribuir a millorar situacions de tensió psicològica derivades d’una incorrecta aplicació de la norma, però durant el Congrés es va identificar que també cal:

  • Fomentar la presència al lloc de treball de les dones i el teletreball per als homes.
  • Aprovar mesures econòmiques i fiscals per a les PIMES, de forma que puguin implementar el teletreball de manera adequada.
  • Realitzar campanyes de sensibilització per a una implementació del teletreball amb perspectiva de gènere.

CORRESPONSABILITAT

Segons l’enquesta sobre L’ús del temps feta per l’INE, les dones dediquen 4h 29’ a llar i la família enfront de les 2h 32’ que hi dediquen els homes a Espanya. A Catalunya, les dones ocupades dediquen menys temps a l’activitat laboral que els homes ocupats (4h 28’ i 5h 21’), però dediquen més del doble del temps al treball domèstic que els homes ocupats (3h 24’ enfront de 1h 55’) respectivament. I una dada més, de les excedències sol·licitades per a tenir cura de familiars adults, el 85% són sol·licitades per dones.

Mesurar el temps dedicat a les distintes activitats diàries ha permès fer visible els diferents usos socials que dones i homes fan del temps a la nostra societat i com els rols de gènere són un obstacle per a la captació i desenvolupament del talent femení.

Hem de desterrar la idea que les polítiques de conciliació s’han concebut com a polítiques per a les dones, per tal de mirar d’impulsar la seva presència en el mercat laboral.La corresponsabilitat és un punt de partida necessari per a la igualtat de gènere i per redistribuir la càrrega total de treball entre dones i homes.

Cal revisar l’organització social del temps vigent, canviar pautes i hàbits socioculturals i renovar el contracte social entre gèneres.

Què convé fer:

  • Identificar bones pràctiques en matèria de corresponsabilitat, difondre i ajudar a fe que siguin adoptades en el si de les empreses.
  • Campanyes de sensibilització en igualtat per fer palesa la necessitat de la corresponsabilitat.
  • Incentius fiscals i en les cotitzacions socials per a les empreses que apliquin mesures que promoguin la reorganització dels rols.
  • Identificar referents masculins que adoptin com a valor la corresponsabilitat i així ho manifestin.

Impulsar les mesures aprovades al Congrés, sempre que comptin amb la complicitat de les administracions públiques, contribuirà a assolir un futur millor per a totes les persones físiques i jurídiques.