La restauració ens mobilitzem davant les restriccions

CONVOCATÒRIA  OFICIAL  MOBILITZACIÓ
 
Dilluns 21 de desembre de 2020
Plaça Sant Jaume, Barcelona 18:00 h

En nom de l’Hostaleria, en nom de l’oci nocturn, en nom de les llibertats i els drets perduts, en nom dels empresaris, treballadors i la ciutadania; us convidem a participar en aquesta manifestació contra el tancament encobert de la restauració, contra el toc de queda, contra els greuges i la mala gestió. 
Prou d’injustícies. Prou de negligència. Prou de falta de criteri i coneixement en les decisions adoptades. Prou de criminalització i arbitrarietat interessada.
Exigim els recursos sanitaris per a pal·liar aquesta crisi i les ajudes compensatòries adients per salvar el teixit empresarial i els llocs de treball. 
No podem aguantar més aquesta situació.
Diem prou. Units i més forts que mai.

CONVOQUEN:

FIHRT

Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona

Associació Empresaris Hostaleria Província de Tarragona 

Gremi de Restauració de Barcelona 

Federació d’Hostaleria de Lleida

Gremi de discoteques de Barcelona i província

Fecalon

Som oci nocturn

Treballadors de Restauració de Barcelona

Convocatòria CONCENTRACIO RESTAURACIO divendres 23 d’octubre a les 12h a la Plaça Sant Jaume, Barcelona,

Benvolgudes i Benvolguts,

Restauradors, hostalers, comerciants, productors, i empresaris i treballadors del Sector HORECA
El Govern ha decidit tancar el sector de la Restauració i limitar l’activitat comercial i de serveis

La Restauració no és el problema.

El sector aplica mesures des del primer dia.

Demanem al Govern que ens deixin treballar.

Les Ajudes són insuficients, no cobreixen ni un mínim percentatge de les pèrdues ocasionades per aquesta decisió, i més tenint en compte que arrestrem la situación des del mes de març, 7 mesos.

No volem finançament; no volem endeutar-nos més.

Demanem mà dura contra els infractors i insolidaris, els irresponsables, els qui no fan un ús correcte de la mascareta, o els qui simplement no la porten. També contra els establiments que no guarden les distàncies ni ofereixen a trebalaldors ni clients les mesures higiénico-sanitàries mínimes amb la pandèmia que estem patint.

Demanem que es persegueixi el botellot i les concentracions il.legals. No hi ha excusa possible. Els serveis de l’Ordre no poden dir que es troben desbordats.

El Sector ha demostrat responsabilitat, higiene, cura del personal, del client, i del producte.

Demanem Respecte.

#larestauracionoeselvirus #restauraciosegura #somrestauracio #somproducte #somempresa #somcomerç #somHORECA #somTerresdelEbre #somfihrt #GremisFIHRT

T’esperem demà 23 d’octubre de 2020 a les 12h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. La Concentració es donarà per finalitzada a les 13:30H

Degut a la situació de pandèmia que estem patint cal extremar les precaucions i adaptar-nos a les mesures fixades per l’informe de 7 de setembre de 2020 del director de l’Agència de Salut Pública, que pel que fa a les obligacions de l’organitzador són:

• Distància d’1,5 metres entre assistents, equivalent a un espai mínim de 2,5 m2 per assistent.

• Desenvolupament en espai públic, no tancat, prèviament notificat de forma específica per l’organització amb una superfície lliure equivalent a 1,5 vegades als metres quadrats resultants del càlcul d’assistents previst i l’espai per assistent.

• L’espai públic no podrà incloure carrers d’ample inferior a 20 m ni la presència a menys de 500 m de centres de caràcter social o sanitari, inclosos els hotels declarats d’interès de l’autoritat sanitària o altres similars.

• Delimitació perimetral de l’espai amb control d’accessos i d’aforament per garantir no superar el nombre d’assistents previst (garantir l’espai de 2,5 m2 per persona).

• Ús de mascareta obligatòria.

• Foment de la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics facilitats per l’organització als principals accessos al perímetre de la concentració.

• Concentració estàtica sense desplaçament de la capçalera ni de la resta del gruix d’assistents.

• No es permet l’ús de pancartes o altres objectes compartits, excepte que siguin d’ús individual.

• No es permet el consum d’aliments durant la concentració.

• No es permet l’ús de mobiliari urbà.

• Reserva de carril lliure de 1,5 m per a accés net dels veïns de la zona.

• Els accessos a l’espai de concentració s’hauran de fer respectant les limitacions de mobilitat establertes en cada territori.

No podrà assistir a l’acte cap persona que tingui símptomes COVID-19 o que hagi d’estar aïllada o en quarantena per qualsevol motiu.

Daniel Brasé i Arnau

Gerent

8 DE MARÇ’19. “PER TOTES NOSALTRES. PER TOTES VOSALTRES. PER LA IGUALTAT”

Un any més, una vegada més, però realment, un dia més, això és el que moltes dones desitjaríem que fos el 8 de març, un dia més al calendari on no haver de remarcar res, on no haver de reivindicar-nos més, on no ens haguem de sentir en la desigualtat més absoluta.

I es que l’actualitat parla per sí sola, com a dones ostentem molts menys càrrecs de responsabilitat en molts sectors en relació als homes, se’ns penalitza per voler conciliar vida familiar i laboral i, més sovint del que ens pensem, estem menystingudes, maltractades i malpagades.

No ens enganyem, el món continúa sent masclista, encara continuem lluitant des dels nostres negocis perquè la figura de la dona emprenedora tingui força, sigui reconeguda i es consolidi com una realitat total. Som dones, som caps, som mares, filles, som persones, per davant de tot persones, és peraixò que, més que mai, necessitem del reconeixement i el respecte a la nostra societat.

Des de la nostra entitat, un any més, un cop més, volem reconèixer el paper de la dona en la en el nostre sector, on la seva figura representa un paper fonamental per l’engranatge de molts negocis del nostre país.

Elles, nosaltres, vosaltres, les botigueres, petites empresàries, cambreres, perruqueres, dependentes, tantes i tantes grans dones dia rere dia lluiten pels seus projectes personals, per les seves feines i representen un tant per cent molt elevat del teixit empresarial, només ens queda dir que lluitem i lluitarem per la igualtat des d’allà calgui, sent dona i sent home.

La Unió de Botiguers i Comerciants d’Esplugues

8 DE MARÇ. PER TOTES NOSALTRES. PER TOTES VOSALTRES. PER LA IGUALTAT”

Un any més, una vegada més, però realment, un dia més, això és el que moltes dones desitjaríem que fos el 8 de març, un dia més al calendari on no haver de remarcar res, on no haver de reivindicar-nos més, on no ens haguem de sentir en la desigualtat més absoluta.

I es que l’actualitat parla per sí sola, com a dones ostentem molts menys càrrecs de responsabilitat en molts sectors en relació als homes, se’ns penalitza per voler conciliar vida familiar i laboral i,  més sovint del que ens pensem,  estem menystingudes, maltractades i malpagades.

No ens enganyem, el món continúa sent masclista, encara continuem lluitant des dels nostres negocis perquè la figura de la dona emprenedora tingui força, sigui reconeguda i es consolidi com una realitat total. Som dones, som caps, som mares, filles, som persones, per davant de tot persones, és peraixò que, més que mai, necessitem del reconeixement i el respecte a la nostra societat.

Des de la nostra entitat, un any més, un cop més, volem reconèixer el paper de la dona en la en el nostre sector, on la seva figura representa un paper fonamental per l’engranatge de molts negocis del nostre país.

Elles, nosaltres, vosaltres, les botigueres, petites empresàries, cambreres, perruqueres, dependentes, tantes i tantes grans dones dia rere dia lluiten pels seus projectes personals, per les seves feines i representen un tant per cent molt elevat del teixit empresarial, només ens queda dir que lluitem i lluitarem per la igualtat des d’allà calgui, sent dona i sent home.

La Unió de Botiguers i Comerciants d’Esplugues

PROPOSTES PER A LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES DEL 21 DE DESEMBRE DE 2017. @PimecComerc @UBEsplugues #Esplugues

 

1. EVITAR LA SOBRE-REGULACIÓ I LEGISLAR SEGUINT EL PRINCIPI DE LA CARTA EUROPEA DE LA PETITA EMPRESA (SMALL BUSINESS ACT).

El sector del comerç català reclama una major comprensió i conscienciació de les dimensions i de les possibilitats de les microempreses, envers les regulacions i normatives que s’emanen -o que es puguin emanar- del Parlament de Catalunya. En aquest sentit, aquest tipus d’empresa “micro”, consisteix en una estructura conformada des d’un autònom fins a una empresa amb 9 treballadors. De fet, el 97,7% dels comerços al detall té menys de 10 persones assalariades (essent un 46,7% les empreses unipersonals amb un sol autònom treballador i un 51% les que tenen entre 1 i 9 treballadors). En definitiva, podríem parlar d’una mitjana de 312.094 persones afiliades a la Seguretat Social en el sector del comerç.

Per aquest motiu, la demanda que es fa al poder legislatiu del país, és que es tingui en compte a l’hora de crear, modificar i suprimir lleis, l’afectació que es pot produir envers les microempreses del comerç; ja que segons els tipus de requisits exigits, poden resultar inassumibles. S’ha de tenir en compte que 48.878 dels 76.961 comerços tenen la consideració de persona física, i per tant, la implementació de determinades mesures esdevé molt més costosa i desproporcionada que no pas per una gran empresa la qual pot solucionar-ho amb un departament propi destinat a tal efecte. Considerem doncs, que s’ha de preservar el model de pimes que fan una Catalunya singular, forta i pròspera econòmicament parlant. A més, cal posar de relleu que són aquestes mateixes pimes del comerç les que generen el 18% dels llocs de treball a Catalunya. En aquest sentit, són el principal instrument contra l’atur i el principal incentiu a favor de la innovació i l’emprenedoria. És per això que cal esmerçar esforços per conservar un model tant viable i identitari com és el nostre.

Avui en dia, per a moltes microempreses el cost de complir amb la regulació existent pot ser en molts casos superior al valor de la pròpia empresa. En aquest sentit, resulta indubtable que la excessiva regulació beneficia a la gran empresa, fet que comporta que en determinades situacions moltes microempreses hagin d’integrar-se a d’altres més grans, o simplement –com sol ser el cas habitual- desaparèixer.

Com explicàvem anteriorment, per a una gran empresa, superar les regulacions és un problema. Però és un problema resolt; ja que té departaments i assessories integrades dins la seva estructura amb la finalitat d’ocupar-se expressament de la implementació de les noves normatives; i alhora en treuen partit legítimament. De fet, es pot arribar a donar el supòsit en el que fins i tot aquestes grans empreses suggereixin a les autoritats competents crear noves regulacions. D’aquesta manera protegeixen per una banda al consumidor i a l’entorn que els rodeja -cosa en la que hi estem plenament a favor -, però per l’altra creen barreres d’entrada a nous competidors o expulsen del mercat als competidors que no poden complir amb la nova regulació.

En aquest sentit, el que PIMEComerç proposa és la recerca d’un equilibri responsable que permeti la viabilitat de la iniciativa dels emprenedors i conseqüentment de la supervivència legítima de les microempreses.

2. QUE ELS GREMIS SECTORIALS PUGUIN ACTUAR COM A EMPRESES COL·LABORADORES AMB L’ADMINISTRACIÓ (ECA) PER CERTIFICAR EL CONTROL EX-POST DE LES DECLARACIONS RESPONSABLES D’OBERTURA COMERCIAL.

Considerant l’establert en la normativa catalana per l’obertura d’establiments comercials, en aquells casos que després de la declaració responsable sigui preceptiu el control ex post de l’Administració, PIMEComerç proposa que, a la llum del què exposa la disposició addicional segona de la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de la liberalització del comerç i determinats serveis, els Gremis sectorials de Catalunya puguin col·laborar, en la totalitat o en una part, de l’activitat de comprovació com a entitats de valoració legalment acreditades.

3. PROMOURE LES MESURES ADIENTS QUE PERMETIN ERADICAR LA VENDA AMBULANT IL·LEGAL A CATALUNYA.

PIMEComerç reclama reforçar les actuacions de control d’accés de mercaderies a Catalunya, establint la màxima coordinació entre totes les Administracions i cossos de seguretat en front la lluita contra el frau i les falsificacions.

Així mateix, demanem que s’incrementin els controls de llicències de venda en espais públics i tots aquells requisits necessaris per l’exercici d’aquesta modalitat comercial amb la finalitat d’evitar de forma efectiva l’intrusisme professional envers aquest sector.

4. IMPULSAR EL MODEL DE L’ECONOMIA CIRCULAR EN EL SECTOR DEL COMERÇ A CATALUNYA.

Tal com estableix la disposició addicional tercera de la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, PIMEComerç demana que es promoguin juntament amb les associacions de comerciants més representatives, la implantació d’un model circular d’activitat comercial que serveixi vertebrar els pobles, els barris i les ciutats i contribueixi al nou model d’economia sostenible en els termes expressats per les institucions corresponents de la Unió Europea, i acordar amb aquestes associacions les accions de col·laboració que es considerin pertinents per a la implantació efectiva d’aquest model, com ara el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) dels envasos.

5. CREACIÓ DEL REGISTRE DE VENEDORS EN MERCATS DE MARXANTS

Tal com estableix l’article 15.6 de Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, PIMEComerç demana que es faciliti l’acreditació dels marxants mitjançant l’ordre que ha d’emetre el conseller competent en la matèria de comerç, per a simplificar el compliment dels requisits exigits pels ajuntaments.

Aquesta previsió ja estava prevista en la Disposició Final del Decret 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants, publicat al DOGC el 5 d’agost de 2015. Tanmateix, encara ara no s’ha procedit a elaborar

l’esmentada ordre que permeti el desenvolupament d’aquest registre de marxants, tant necessari per al sector, ja que evita la burocratització i facilita la tasca administrativa dels ens municipals i dels operadors del sector.

6. PROMOURE MESURES DE FOMENT AL COMERÇ DE PROXIMITAT RURAL, PER EVITAR LA DESERTITZACIÓ DELS MICROPOBLES DE CATALUNYA.

Des de PIMEComerç demanem la promoció de mesures que ajudin al manteniment d’aquells comerços de productes bàsics en els petits pobles rurals de Catalunya per evitar la desertització comercial que ja s’està començant a percebre en determinats indrets del territori.

Aquesta greu problemàtica repercuteix contra aquells estaments de la societat més feble, com són els més petits i els més grans, ja que de no tenir comerços oberts en la seva localitat es veuen obligats a desplaçar-se, i moltes vegades, no els és possible. Per tant, i com a conseqüència, s’estén cada vegada més el fenomen de l’aïllament poblacional.

La solució que la nostra organització proposa és la de garantir com a mínim la presència d’un comerç amb productes bàsics en cada micropoble de Catalunya, o aquelles mesures que permetin un abastament suficient i digne a tota la població.

7. REGULACIÓ SOBRE LA TRIBUTACIÓ EN EL TERRITORI DE VENDA A TRAVÉS DEL COMERÇ ELECTRÒNIC.

PIMEComerç veu imprescindible que, davant l’aparició dels nous canals de venda electrònica, que formen part de la realitat actual del comerç, també es regeixi amb les mateixes regles en quant a la tributació de les vendes efectuades en el nostre territori.

D’aquesta manera, s’evita l’externalitat negativa que suposa ocupar quotes de mercat a Catalunya sense haver de tributar en el territori on s’efectua la compra final. D’aquesta manera, s’acabaria en bona mesura amb el greuge comparatiu que suposa pels comerciants (tant d’establiments físics com online) de Catalunya respecte aquelles plataformes de venda electrònica que tenen la seu tributària en altres països amb millors condicions fiscals.

8. PROMOURE LA REGULACIÓ DELS APEUS (ÀREES DE PROMOCIÓ ECONÒMICA URBANES) O BIDS (BUSINESS IMPROVEMENT DISTRICTS).

Segons l’article 54 i la Disposició final tercera, la Llei 18/2017 de l’1 d’agost, de comerç serveis i fires, estableix que en el període de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’Administració elabori el marc regulador de les APEUS per a fer efectiva la seva implantació.

En aquest sentit, des de PIMEComerç considerem que s’ha de fomentar i millorar la competitivitat de l’economia urbana d’aquells municipis de Catalunya que ho desitgin, recolzant i promovent la cooperació publico-privada per la professionalització i desenvolupament d’aquestes zones comercials. El comerç de proximitat necessita disposar d’una figura organitzativa com les APEUS per poder esdevenir més competitiu i generar així més implicació del sector privat amb la finalitat d’assolir fites comunes com ara la millora de l’espai i el mobiliari urbà, serveis de seguretat, promocions i accions de màrqueting, dinamització comercial, etc.

Així mateix, demanem que el Govern aprovi les disposicions i adopti les mesures que calguin perquè les àrees de promoció econòmica urbana disposin de mitjans de finançament específic per a la seva correcta implantació i articulació.

9. EXTERNALITATS NEGATIVES DE LES OBRES PÚBLIQUES ENVERS ELS COMERÇOS.

Com és sabut, els comerços tenen una repercussió directa d’allò que succeeix en la via pública en la que estan situats, ja que és la principal entrada dels seus clients, per no dir que la majoria de les vegades és la única.

Des d’aquest punt de vista doncs, el comerç sempre pateix de forma directa les externalitats negatives d’aquelles obres públiques que es duen a terme en les zones on tenen establertes les seves botigues. Per això, considerem des de PIMEComerç que s’ha d’establir un protocol de comunicació prèvia, obligatori, per informar als comerciants de la durada i de l’abast de la intervenció que es vulgui realitzar, amb la finalitat d’arribar a un acord consensuat sobre com i quan procedir per minimitzar les esmentades externalitats negatives. Així mateix, i sobretot en aquells casos on aquestes intervencions es perllonguen sine die per dificultats burocràtiques o per alteracions del projecte, es compensi (o s’eximeixi tributàriament) a aquells comerços que se’n vegin perjudicats.

Les alteracions en els carrers, l’estretament de passos per la via pública, el tall a la circulació de vehicles o l’efecte parapet que suposa pels comerços l’execució d’obres públiques en determinades dates estratègiques pel sector, etc.; comporta que molts botiguers i comerciants hagin de veure’s obligats a tancar per culpa d’aquest tipus d’ineficiències de l’Administració.