La UBE i PIMEComerç, Barcelona Oberta, Comertia i Barcelona Comerç celebren la decisió del Procicat que permet que el comerç no essencial torni a obrir els caps de setmana

El sector del comerç fa setmanes que treballava per rebaixar aquesta mesura i tenia previst fer un acte reivindicatiu per aquest dissabte que, amb aquest anunci, ha quedat desconvocat 

Barcelona, 11 de març de 2021.- L’anunci d’avui del Procicat amb el qual es permet que els comerços no essencials puguin tornar a obrir els caps de setmana a partir del dia 15 de marçha estat valorat molt positivament per PIMEComerç, Barcelona Oberta, Comertia i Barcelona Comerç, que ja havien advertit reiteradament que era una mesura necessària per poder ajudar a un sector que necessitava poder desenvolupar la seva activitat i facturar també en dissabtes, que suposa entre un 16% i un 20% de la seva facturació setmanal.
 
En aquest sentit, s’ha aconseguit l’objectiu que perseguia la reivindicació: que el comerç no essencial pugui obrir cada dia de la setmana. I, per aquest motiu, l’acte reivindicatiu anunciat per aquest pròxim dissabte dia 13 on es convidava a totes les associacions de comerciants, gremis i establiments comercials a obrir els seus locals i les seves botigues de les 10 fins a les 13 hores, queda desconvocat. 
 
D’altra banda, es referma el compromís de continuar pressionant i persuadint a l’Administració Pública de la necessitat de recuperar la normalitat en l’obertura de tota mena de comerç, també dels de més de 800m2, així com del sector de la restauració, que donada la profunda afectació i l’extrema necessitat de poder tornar a fer solvents els seus negocis, ja hauria d’haver pogut ampliar el seu horari de funcionament fins, com a mínim, les 22h en aquesta nova Resolució.

DISSABTE ACCIÓ DE PROTESTA: REOBRIM EL COMERÇ

La UBE i Pimec Comerç estem coordinant una acció de protesta a nivell de tota Catalunya, per les restriccions indefinides que el comerç de proximitat estem patint.

La protesta es durà a terme aquest dissabte, i consistirà en obrir les botigues, amb un precinte que impedeixi l’entrada de clients. (Podeu triar les hores que hi destineu, recomanem d’11 a 13:30 hores)

Us fem arribar un cartell i el manifest on s’informa que el comerç s’està reivindicant, recordeu que no podem realitzar vendes des de l’establiment durant el cap de setmana. (Sí es permet la venda on-line, la protesta es a peu de botiga).

Quedi clar, no convidem a saltar-se la llei, ni realitzar vendres fora del marc legal.

Paral.lelament, estem treballant en la difussió i en l’impacte mediàtic que una acció gran com aquesta requereix, en tot l’àmbit català.

Us fem arribar la carta amb el manifest i el cartell que podeu penjar a la porta del vostre establiment.

Ara estem treballant perfilant els detalls. Esperem que ens hi sumem tots i totes.

Tindreu disponible la informació a Ube.cat

Quedo a la vostra disposició,

Iban Salvador
President de la Unió de Botiguers i Comerciants d’Esplugues
President de Pimec Comerç Baix Llobregat-L’Hospitalet
president@ube.cat
Telèfon: 616474208

RESUM:

Es proposa dur a terme aquest dissabte un acte reivindicatiu per part del comerç, obrint els seus establiments durant tot el dia (sense permetre l’entrada al públic) però sí permetent la recollida de producte amb compra feta prèviament per mitjans telemàtics; tal i com estableix l’article 9.5 de la Resolució SLT/612/2021.

Nous reptes de futur per a l’assessor de la igualtat d’oportunitats

Els passats 18, 19 i 20 de novembre PIMEC va celebrar el II Congrés Dona i Empresa per tractar sobre tres reptes als quals hem de fer front com a societat: la digitalització, el teletreball i la corresponsabilitat.

La presència d’il·lustríssimes persones ponents va enriquir el coneixement dels més de 500 participants al congrés. Aquest article vol ser un reconeixement a la bona feina feta i una crida a la mobilització en els tres camps.


DIGITALITZACIÓ

La digitalització ha implicat i implicarà molts canvis. La tecnologia és el nou elevador econòmic i social, a més d’un sector clau ple d’oportunitats laborals. Es tracta d’un bon repte per a les dones que arrosseguen una bretxa digital de gènere de 30 punts generada per diversos aspectes socioculturals, resultat d’estereotips i rols de gènere.

Però alhora és una oportunitat. El 90% de les ocupacions futures requeriran competències digitals.

La transformació digital és més que una qüestió de tecnologia, implica un canvi organitzacional i una transformació en les formes de treballar que demana capacitat d’adaptació i un lideratge cooperatiu, dues habilitats en què les dones no pateixen dèficits.

És també una oportunitat per a les dones al capdavant de PIMES i per a l’empresària autònoma. La inversió en digitalització en pocs casos suposa grans imports econòmics, tot i que són rellevants i calen ajuts adequats per a poder assumir-los, però sí que requereix acompanyament i assessorament.

Quines propostes plantegem fruit del Congrés?

  • Crear programes per a capacitar i recapacitar les dones en coneixements i habilitats tecnològiques.
  • Donar ajuts en condicions preferents per a la digitalització de PIMES creades per dones i finançar programes de mentoriaper acompanyar-les en el seu procés de digitalització.
  • Establir criteris de discriminació positiva, com beques per a estudiants dones que optin per carreres tecnològiques.
  • Dissenyar i desenvolupar un Pla Estratègic per a la Digitalització en femení.

TELETREBALL

El govern espanyol ha aprovat, mitjançant el Reial Decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, la Llei que regula el teletreball a l’empresa privada.

La Llei cobreix les persones treballadores que facin a distància almenys el 30% de la seva jornada, estableix els drets a la dotació i al manteniment per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessàries per al desenvolupament de l’activitat i el dret a la desconnexió. Però malauradament les dones no sempre gaudeixen en igualtat d’oportunitats la implementació real d’aquests drets.

A la nostra societat el pes de la llar i de l’atenció a la família recau majoritàriament en les dones. Les dones que han treballat en remot durant la pandèmia han tingut un 20% més de fatiga mental i un 16% més d’estrès que els homes, com a resultat de la seva major dedicació a la família.

Cal superar les ombres de la llei i evitar la vulneració de drets de les dones. El teletreball no pot esdevenir una falsa solució per a la conciliació, que el que faci sigui reforçar la divisió del treball per sexes i rols de gènere.

La perspectiva de gènere és també necessària per a contrarestar la invisibilitat que pot comportar treballar des de casa i les conseqüències que això té després en termes de promoció professional, retribucions i increment de la bretxa salarial al llarg de la vida.

Les mesures de transparència salarial i els plans d’igualtat poden contribuir a millorar situacions de tensió psicològica derivades d’una incorrecta aplicació de la norma, però durant el Congrés es va identificar que també cal:

  • Fomentar la presència al lloc de treball de les dones i el teletreball per als homes.
  • Aprovar mesures econòmiques i fiscals per a les PIMES, de forma que puguin implementar el teletreball de manera adequada.
  • Realitzar campanyes de sensibilització per a una implementació del teletreball amb perspectiva de gènere.

CORRESPONSABILITAT

Segons l’enquesta sobre L’ús del temps feta per l’INE, les dones dediquen 4h 29’ a llar i la família enfront de les 2h 32’ que hi dediquen els homes a Espanya. A Catalunya, les dones ocupades dediquen menys temps a l’activitat laboral que els homes ocupats (4h 28’ i 5h 21’), però dediquen més del doble del temps al treball domèstic que els homes ocupats (3h 24’ enfront de 1h 55’) respectivament. I una dada més, de les excedències sol·licitades per a tenir cura de familiars adults, el 85% són sol·licitades per dones.

Mesurar el temps dedicat a les distintes activitats diàries ha permès fer visible els diferents usos socials que dones i homes fan del temps a la nostra societat i com els rols de gènere són un obstacle per a la captació i desenvolupament del talent femení.

Hem de desterrar la idea que les polítiques de conciliació s’han concebut com a polítiques per a les dones, per tal de mirar d’impulsar la seva presència en el mercat laboral.La corresponsabilitat és un punt de partida necessari per a la igualtat de gènere i per redistribuir la càrrega total de treball entre dones i homes.

Cal revisar l’organització social del temps vigent, canviar pautes i hàbits socioculturals i renovar el contracte social entre gèneres.

Què convé fer:

  • Identificar bones pràctiques en matèria de corresponsabilitat, difondre i ajudar a fe que siguin adoptades en el si de les empreses.
  • Campanyes de sensibilització en igualtat per fer palesa la necessitat de la corresponsabilitat.
  • Incentius fiscals i en les cotitzacions socials per a les empreses que apliquin mesures que promoguin la reorganització dels rols.
  • Identificar referents masculins que adoptin com a valor la corresponsabilitat i així ho manifestin.

Impulsar les mesures aprovades al Congrés, sempre que comptin amb la complicitat de les administracions públiques, contribuirà a assolir un futur millor per a totes les persones físiques i jurídiques.

Nova estafa detectada en els establiments comercials

Us adjuntem al correu comunicat d’interès que recull una sèrie de consells de seguretat en relació a una nova modalitat d’estafa que s’està produint en alguns establiments comercials. En aquest cas l’entitat afectada ha estat la cadena de supermercats BONAREA però no es descarta que es pugui produir aquesta modalitat a qualsevol altre tipus d’establiment comercial.

L’estafa s’inicia amb la trucada d’una persona que simula ser treballador o responsable d’una empresa associada a la cadena d’establiments, en aquest cas BONAREA, instant al treballador que atén la trucada a fer un pagament per obtenir unes llicències i diferent material de protecció davant la COVID19 (gel hidroalcohòlic, mascaretes…). Hi ha variants sobre el discurs posterior però en tot cas, el que intenta l’estafador es pressionar al treballador per fer-lo caure en l’error i induir-lo a fer un pagament immediat, justificant que serà l’empresa qui amb posterioritat li retornarà els diners.

Us demanem que feu la difusió necessària entre els establiments comercials a fi d’evitar en la mida del possible aquests tipus d’estafes.

Atentament,

Rafa Pilar

ABP Esplugues de Llobregat

Oficina Relacions Comunitat

Tel. 93.413.99.00 Ext. 44425

El Parlament aprova la Llei de les APEUs, una eina de promoció i millora de la competitivitat de les àrees econòmiques basada en la col·laboració publicoprivada

  • Aquesta llei estableix les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat empresarial, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis. La llei també inclou especialitats de la creació i gestió de les APEUs a Polígons d’Activitat Empresarial (PAEs), per tal d’adaptar les APEUs a la naturalesa industrial d’aquestes zones
  • Les APEUs s’inspiren en el model d’èxit dels Business Improvement Districts (BIDs), implementats des de fa 50 anys
  • Actualment, hi ha més de 2.500 BIDs arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, el Regne Unit, els EUA o el Canadà
  • La llei impulsada pel Govern, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, s’ha aprovat amb el 88% dels vots a favor, 3% d’abstenció, i 8,9% en contra, amb el suport dels grups de JxCat, ERC, PSC, i Ciutadans


El Parlament ha aprovat avui, amb el suport del 88% de la Cambra, la Llei de les Àrees de Promoció Econòmica i Urbana (APEUs), una eina de promoció i millora de la competitivitat de les àrees econòmiques basada en la col·laboració publicoprivada. L’objectiu de la llei, impulsada per Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement, és establir les bases d’un nou model de gestió basat en la col·laboració publicoprivada en àrees de concentració d’activitat econòmica, ja sigui de caràcter comercial, turístic, industrial i/o de serveis. En aquest sentit, la llei inclou especialitats per a la creació i gestió de les APEUs a Polígons d’Activitat Empresarial (PAEs), per tal d’adaptar-la a la naturalesa industrial d’aquestes zones.

Les APEUs facilitaran que qualsevol zona de concentració d’activitat econòmica que vulgui augmentar la seva competitivitat o evitar situacions de degradació, pugui ser gestionada de manera conjunta amb l’objectiu de millorar els serveis i la qualitat de l’entorn, complementant les actuacions dels poders públics i potenciant la col·laboració entre agents públics i privats. 

La llei defineix les APEUs com a instruments de col·laboració publicoprivada que persegueixen les finalitats públiques següents: modernització i promoció de determinades zones urbanes; millora de la qualitat de l’entorn urbà mitjançant actuacions sostenibles; consolidació del model de ciutat compacta, complexa, cohesionada, i mediambientalment eficient, i increment de la competitivitat afavorint la creació de l’ocupació.

L’activitat que duran a terme les APEUs beneficiarà els espais públics i els interessos generals de la ciutat i és per això que, tot i ser gestionades per entitats de base privada, es constitueixen sota la tutela pública del municipi pel compliment d’aquestes finalitats públiques. És precisament aquest interès públic el que justifica que, un cop acordada i aprovada per tots els agents la creació de l’APEU, s’estableixi un règim d’adscripció obligatòria i un finançament basat en contribucions de naturalesa obligatòria.

Els destinataris de la llei són els titulars d’activitats econòmiques d’una àrea determinada amb concentració d’establiments comercials, industrials, logístics i de serveis, a l’abast dels quals es posa una nova classe d’entitat, per ajudar-los a millorar el seu entorn. La llei també va dirigida als ajuntaments, als quals correspon autoritzar i controlar la creació de les APEUs per dinamitzar certes zones, amb els consegüents beneficis per als interessos generals del municipi, que complementaran les actuacions de caràcter dinamitzador de les administracions públiques locals.


Principals aspectes de la Llei de les APEUs

  • Aquestes àrees seran gestionades per entitats gestores de naturalesa privada, sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, constituïdes pels titulars dels drets de possessió del locals (llogaters o propietaris) on s’exerceix una activitat empresarial o dels locals buits susceptibles d’exercir-ne
  • Les funcions de les entitats gestores dels APEUs vindran previstes en un Pla d’Actuació. En tot cas, preveuran alguna de les següents funcions:
  1. L’impuls de l’activació urbana, turística, comercial o industrial.
  2. L’organització d’esdeveniments, d’activitats de dinamització i publicitat i d’espectacles.
  3. La captació d’inversions per millorar el mix comercial i reduir el nombre de locals buits.
  4. La realització d’activitats per reforçar la responsabilitat social empresarial.
  5. La millora de la neteja, la senyalització, la decoració i la il·luminació amb actuacions suplementàries.
  6. El desenvolupament de la gestió compartida de serveis per als membres de l’àrea de promoció econòmica urbana, com la logística o la digitalització. Promoure actuacions de millora de l’entorn urbà i esdeveniments i d’activitats a l’espai públic, publicitat i espectacles.
  7. La formació per al desenvolupament de les activitats.
  8. El reforçament de la seguretat dels espais públics i dels establiments i locals de l’àrea de promoció econòmica urbana.

En cap cas les funcions de l’entitat gestora de l’APEU podran substituir o minvar els serveis municipals que presta l’ajuntament, i no podran exercir potestats públiques que impliquin l’exercici d’autoritat.

  • Podran impulsar la creació d’un APEU:
  1. Els titulars de drets de possessió d’almenys el 25% dels locals amb accés directe a la via pública que representin com a mínim el 25% de la superfície construïda dels locals que es proposen incloure en l’àmbit de l’APEU. S’inclouran els locals on es desenvolupa activitat empresarial i aquells locals buits susceptible de desenvolupar-ne, i quedaran exclosos els locals on es duguin a terme activitats sense ànim de lucre i activitats que no constitueixin activitat empresarial.
  2. Qualsevol associació empresarial territorial que hagi desenvolupat la seva activitat en aquesta zona durant un període mínim ininterromput de 5 anys.
  3. La iniciativa de creació també podrà ser de l’ajuntamentsi compta, com a mínim, amb l’informe favorable d’una de les organitza­cions empresarials territorials representatives de la zona afectada.
  • El projecte per a la delimitació de l’APEU haurà de contenir la identificació de les persones que exerceixen la iniciativa, un plànol a escala on s’identifiqui la delimitació de l’APEU i es localitzin els locals amb accés directe des de la via pública, amb indicació de la superfície construïda de cadascun d’ells, detallant els locals inclosos i els no inclosos, el projecte de constitució i d’estatuts de l’entitat gestora, un pla d’actuació de 3 a 5 anys (que inclogui memòria econòmica i pressupost), i amb la proposta de conveni, que hauran de subscriure l’ajuntament i l’entitat gestora de l’APEU.
  • El procediment: el projecte es presentarà davant l’ajuntament, que haurà d’aprovar-lo inicialment, en el termini de dos mesos. Posteriorment, se sotmetrà a informació pública durant un mes. Finalitzat el termini d’informació pública i rebudes les al·legacions, s’acordarà la creació d’un grup de treball paritariintegrat per representants de l’ajuntament i dels sol·licitants, que elaborarà un text refós del projecte, i que se sotmetrà a votació de tots els propietaris de locals que formen part de l’àrea delimitada. Per a l’aprovació del projecte cal la participació dels titulars del dret de possessió que representin com a mínim el cinquanta per cent dels locals o establiments inclosos en l’àmbit de l’àrea de promoció econòmica urbana. El projecte es considera aprovat si obté la majoria absoluta dels vots emesos. Per l’aprovació definitiva, el projecte s’ha de sotmetre a aprovació del ple municipal.
  • Es crea el Registre de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana de Catalunya (RAPEUC) amb la finalitat de disposar de manera permanent i actualitzada de tota la informació relativa a les APEU en el territori. El Registre, de caràcter públic, ha de ser accessible des del web del Departament d’Empresa i Coneixement i recollirà la inscripció dels convenis signats entre els ajuntaments i entitats gestores dels APEUs. Es comunicarà al Registre qualsevol modificació del conveni o de la documentació adjunta. Un cop inscrit, es publicarà al DOGC.
  • Els recursos econòmics de l’entitat gestora de l’APEU seran amb caràcter principal les quotes a càrrec dels titulars dels drets de possessió dels locals compresos en l’àmbit de l’APEU, i de manera complementària, aportacions voluntàries, donacions, patrocinis, aportacions en espècie, subvencions i ajuts públics de les administracions. Les quotes seran de caràcter obligatori i tindran la consideració d’aportacions patrimonials de caràcter públic de naturalesa no tributària. D’aquesta manera, d’entrada l’entitat gestora s’encarregarà de la percepció de les quotes, amb la possibilitat que el mateix ajuntament n’assumeixi la recaptació per la via de constrenyiment. 
  • Es preveu una dotació d’ajuts per fomentar la implantació de les APEUs.


Especialitats de les APEUs de Polígons d’Activitat Econòmica (PAEs)

Donada la singularitat dels Polígons d’Activitat Empresarial (PAEs), la llei recull de manera explícita alguns aspectes diferencials:

  • El concepte “local” se substitueix per “nau” o “parcel·la sense construcció”
  • Les APEUs es defineixen com a zones geogràfiques d’un municipi prèviament delimitades integrades per naus, parcel·les de servei, i parcel·les en construcció on es desenvoluparà un pla d’actuació orientat a les finalitats públiques establertes en la llei.
  • En cap cas les entitats gestores de les APEUs en els PAE podran substituir o minvar les competències i els serveis municipals que presta l’ajuntament, i especifica les responsabilitats corresponents al consistori i als operadors privats, en relació als diferents elements inclosos en l’àrea delimitada.
  • Impuls i dinamització dels PAEs: La Generalitat, les diputacions, i els consells comarcals duran a termes accions de sensibilització, coordinació amb ajuntaments i entitats gestores, impuls i dinamització dels PAEs, així com la seva classificació i avaluació, i l’actualització del sistema geogràfic d’informació SIPAE. Així mateix, realitzaran accions de comercialització per visibilitzar la capacitat industrial i logística dels polígons d’activitat econòmica a Catalunya.
  • Es podran acordar ajuts públics a les APEUs dels PAE: Aquests ajuts s’articularan en funció del pressupost previst en el pla d’actuació de l’APEU en relació amb la recaptació fiscal de la zona (IBI més IAE). Si el pressupost és inferior al 80% de la recaptació fiscal, se li concedirà una subvenció d’almenys el 5% de l’esforç fiscal comptabilitzat. Si el pressupost de l’APEU és superior al 120% de la recaptació fiscal, la subvenció a atorgar-li serà com a mínim del 20% de l’esforç fiscal realitzat pel PAE.

Una eina amb 50 anys d’història

El primer BID es va crear el 1969 a Toronto, al Canadà i pocs anys després a Nova Orleans (Estats Units). Entre els anys 80 i 90 es va implantar diferents BIDs a Amèrica del Nord i el 2004 es va constituir el primer BID urbà a Londres. Actualment, n’hi ha més de 2.500 arreu del món, amb una gran implantació a Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units o el Canadà, entre molts altres països. A Catalunya, el 2017 es va impulsar una prova pilot als barris barcelonins de Sant Andreu i el Born, el mateix any que l’actual Llei de comerç, serveis i fires (art. 54 Llei 18/2017) instava a desplegar la Llei de les APEUs. Amb la llei aprovada avui al Parlament, per tant, es dona compliment al mandat legal previst en la Llei de comerç.

La restauració ens mobilitzem davant les restriccions

CONVOCATÒRIA  OFICIAL  MOBILITZACIÓ
 
Dilluns 21 de desembre de 2020
Plaça Sant Jaume, Barcelona 18:00 h

En nom de l’Hostaleria, en nom de l’oci nocturn, en nom de les llibertats i els drets perduts, en nom dels empresaris, treballadors i la ciutadania; us convidem a participar en aquesta manifestació contra el tancament encobert de la restauració, contra el toc de queda, contra els greuges i la mala gestió. 
Prou d’injustícies. Prou de negligència. Prou de falta de criteri i coneixement en les decisions adoptades. Prou de criminalització i arbitrarietat interessada.
Exigim els recursos sanitaris per a pal·liar aquesta crisi i les ajudes compensatòries adients per salvar el teixit empresarial i els llocs de treball. 
No podem aguantar més aquesta situació.
Diem prou. Units i més forts que mai.

CONVOQUEN:

FIHRT

Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona

Associació Empresaris Hostaleria Província de Tarragona 

Gremi de Restauració de Barcelona 

Federació d’Hostaleria de Lleida

Gremi de discoteques de Barcelona i província

Fecalon

Som oci nocturn

Treballadors de Restauració de Barcelona