Sí, ja sé que del tema de què parlaré ja n’he parlat altres vegades, de diferent forma i per diferents motius, però l’opinió d’avui vol ser molt clara. JA N’HI HA PROU DE NORMATIVES DE DIFÍCIL COMPLIMENT PER AL MICRO I PETIT COMERÇ!
És miraculós que a Catalunya encara tinguem quasi 90.000 petits i microcomerços, i que encara no se’ls hagi endut el “tsunami” legislatiu i normatiu que cada any s’aboca sobre els nostres comerços.
Evidentment són normatives de diferents tipus però que finalment van directes a donar-nos més feina o a costar-nos més diners. N’hi ha de tot tipus i administració: estatals, autonòmiques, municipals, provincials, (diputacions) i, evidentment, fiscals, laborals, sanitàries, mediambientals, etc.
A Europa ja s’estan adonant que potser hauran de fer l’exagerada legislació que produeixen a dos nivells: una per a nosaltres, més portadora, més adequada a la nostra dimensió, i una altra per a les empreses de comerç de grans dimensions.
No m’agrada la paraula “exigir” per demanar que es pensi en petit a l’hora de fer lleis; que no s’omplin la boca els polítics, de tan importants com som per a les ciutats; que si fem trama urbana; que si cohesionem els barris; que si generem seguretat i llocs de treball, etc., etc.
Mirin, PROU ‘milongues’ i posem-nos a treballar per AFAVORIR un tipus de comerç molt necessari i en perill, i no només per la gran competència que ningú s’atreveix a regular –la venda online-, sinó per l’ofec que representa l’obligació de complir el conjunt de normes vigents.
